Aquesta Web, és una còpia parcial i barroera de la Yetizone de Ian P. Johnson la qual recomane ferventment. Allí es pot trobar resposta a totes les qüestions importants  (FACs) per a la planificació d'un viatge al Nepal i, en especial el circuit als Annapurnes, com puguen ser l'època de l'any, visats, indumentària, portejadors, o be culturals, menjars, el recorregut a través d'un mapa actiu, o l'itinerari diari, llibres, i molt més...(en anglés of course) És el que jo vaig fer quan vaig decidir fer aquest circuit i el que recomane a tot aquell@ que s'ho plantetge.

El viatge fou organitzat per l'agència valenciana Montañas del Mundo en combinació amb l'agència nepalesa Global Expeditions. Els responsables per part de Montañas del Mundo Miquel Motes, acompanyat a les bandes per l'incombustible i incansable contador de xistes: Àngel. Menció especial mereix la Roseta com a infermera en cap ajudada per la Isabel. Per part de Global Expeditions el Sherpa màster Dawa acompanyat pels amistosament anomenats l'Abuelo i Yasing (l'aranya negra) per la seua inconfussible indumentària.

Valoració general: un viatge fantàstic a un lloc extraordinari. Encara que sone a 'cursileria' NEPAL (Never Ending Peace And Love) com resa el cartell de més d'un motel al llarg del recorregut, és cert. Els 16 membres del grup hem superat sense problemes els 16 dies de trekking. La varietat d'edats (entre 25 i 50) i preparació física (senderistes habituals o esporàdics) o de sexes no ha suposat cap entrebanc. Només alguns efectes menors (petits marejos) deguts al mal d'altura en arribar al pas de 5400 m. en el Thorung La.

El millor record els trajectes Koto - Pisang - Manang, i Kagbeni - Marpha - Kalopani, així com les extraordinàries vistes des de Poon Hill i Sarangkot en Pokhara sobre els Annapurnes, el Dhaulagiri i molt especialment sobre el mític Machha Puchhare. De les visites urbanes, sense dubte les Durbar Square de Patan i Bhaktapur, Swayambunadh, Pashaputinath i Bodhnath en Kathmandu, i les interesants visites a Bhudanilkanta i Thimi.

Aspectes millorables en els que hem coincidit almenys els menys joves del grup. El recorregut que en els primers dies resulta agradable i lleuger, sense dubte degut a la importància d'una bona aclimatació, acaba fent-se més i més pesat a mesura que s'apropa el final. Especialment, a partir del pas del Thorung La. El pijor, l'arribada exhausta a Ghorepani.

Aspecte deplorable: El nul o gairebé inexistent control que fa l'administració nepalesa respecte a les obligacions que contrau l'empresa que contracta als portejadors, amb els mateixos. Cal destacar amb totes les reserves que calguen:
1) hauria d'haver una edat mínima per als protejador@s
2) hauria de fixar-se un pes màxim per portejador@
3) hauria de proveir-se (realment) d'ulleres, botes, i roba adequada als portejador@s en alta muntanya.
4) hauria d'haver un control estricte dels punts anteriors.
Hem assistit a escenens esgarrifoses tot al llarg del recorregut. Contínues caigudes dels portejadors que en la immensa majoria no duien sinó unes humils xancles de goma per a caminar sobre camins pedregosos amb molta pendent i de vegades fangosos, de vegades dreseres sobre desprendiments, relliscoses i d'un pam d'amplada sobre esgarrifosos precipicis. Assistir a moments en que els xavals (hi havia de ben joves) no podien ocultar les llàgrimes que se'ls escapaven cara avall per l'esforç permanent. Com a remat, veure impotents com a un dels pinxes de cuina se li congelaven dos dits del peu per manca d'un calçat adequat. Gràcies a les cures de la Rosa, confiem que no els haja perdut definitivament ... Amb tot, un altre moment bonic fou veure'ls les cares de felicitat en celebrar el final del trekking. Molta gratitud cap a ells ...