Ubicació i dades geogràfiques: Eivissa forma part de l'arxipèlag de les Balears, al SW de Mallorca. Es troba situada entre els paral.lels 30º50'40'' i 39º06'22'' (N) i entre els meridians 1º17'27'' i 1º37'48'' (E). Té una extensió de 567,51 Km2, 170 Km de costa, 41 Km de N a S i 15 Km d'E a W. Junt a l'illa de Formentera, Sa Conillera i altres illes menors forma el subarxipèlag de les Illes Pitiüses, que antigament era diferenciat de les Balears (Mallorca i Menorca). Situació d'Evissa a Europa

L'altura màxima és el cim de sa Talaiassa (475m) al SW de l'illa, prop de Sant Josep de sa Talaia. A la costa predominen els penya-segats, però són també freqüents les platges d'arena, sobre tot al SE.

La temperatura mitjana anual és de 17,3ºC, amb la màxima de 25,1ºC (juliol) i la mínima de 9,9ºC (gener). Tal diferència en una illa s'explica per la proximitat del Sàhara. La mitjana de dies de plutja és de 24,6.

Població: La població total de l'illa el 1993 era de poc més de 82.000 h, dels quals 30.000 corresponien a la capital. Politicament Eivissa i Formentera formen una unitat política dins de les Balears, formada per sis municipis (Eivissa, Formentera, Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja i Sant Josep de sa Talaia) subdividits aquestos en parròquies. Al cap d'aquesta unitat política hi ha un Consell Insular.

Història: El 645 aC l'illa fou ocupada pels cartaginesos, però no va ser fins el segle V aC quan la ciutat agafà un aire urbà i es produí la colonització del camp. El nom cartiginés d'Eivissa era Ibusim (Illa de Bes, déu egipci i fenício-cartaginés), llatinitzat pels romans en Ebusus.

Al segle I aC la ciutat passà a ser municipi romà amb el nom de Municipium Flavium Ebusus.

El 425, a la fí de l'Imperi Romà fou ocupada pels vàndals del nord d'Àfrica fins el 533 que passà a mans bizantines.

Des del s VII hi hagué incursions àrabs i a mitjan s IX l'emir cordovés, amb tres-centes naus prengué l'arxipèlag. En desaparèixer el Califat de Còrdova formà part de la Taifa de Denia, passant a ser independent el 1087.

L'illa va passar per diferents mans àrabs i almohades fins que el 8 d'agost de 1235 el comte de Roselló, l'infant de Portugal i Guillem de Montgrí varen conquerir la vila d'Eivissa en nom del rei Jaume I. Els pobladors nous aportaren la llengua i cultura catalanes.

Amb el decret de Nova Planta (1715) l'organització política d'Eivissa i Formentera passà a ser ajuntament segons el model castellà i perdé les tradicionals estructura i independència.

A finals del s XVIII Eivissa hagué de lluitar primer contra els anglesos i després contra els francesos.